El nostre objectiu és conformar un projecte educatiu innovador, pel que fa a Catalunya, inspirat en les escoles a l’aire lliure dels països nòrdics i escandinaus i inspirat en escoles lliures com el Centro Educativo Pestalozzi (Equador) i altres projectes d’educació viva, activa i lliure.

Fonamentat en els tres pilars de la pedagogia a la natura: acompanyament respectuós, joc lliure i espontani i en un entorn natural.

Joc lliure

El principal catalitzador del desenvolupament dels infants, especialment en els primer septeni, és el joc. Jugant l’infant es descobreix a si mateix, desenvolupa la seua personalitat i autonomia, assimila i aprén el que viu, s’adapta al món que li envolta, reviu les seues experiències i descarrega tensions. És la forma que tenen de descobrir, experimentar, explorar, crear…

El joc és una necessitat biològica, psicològica i social dels infants, és una activitat escollida lliurement (individual o en grup) dirigida pels propis infants i que aquests desenvolupen per motivacions intrínseques.

Els nens i les nenes tenen dret a la educació i també tenen dret al joc. En l’actualitat, no es dóna prou valor al joc, com a moltes altres necessitats de la infància. No se sap quan s’aprèn jugant, però se sap que els aprenentatges més importants es fan d’aquesta manera.

El joc és una emoció, i si no hi ha emoció no hi ha joc. Jugar no és entretenir, els infants no necessiten que els entretinguem, necessiten que els deixem llibertat per provar-se, medir-se i jugar-se. I per això, el paper de l’adult acompanyant davant el joc és el de vetllar per un entorn segur però ric.

Les joguines són bones en la mesura que potencien el joc, quan s’adapten a les capacitats que són el moment de desenvolupar per part dels infants. Quan això succeeix, la joguina es converteix en l’instrument privilegiat del joc, que serveix per al desenvolupament de la imaginació.

Creiem que és necessari que com adultes seguim els interessos dels infants que tenen una immensa curiositat per el món que els envolta. És necessari observar jugar els infants per adonar-nos de tot el que aprenen espontàniament.

Per això creiem que el paper de l’adult en el joc és el de vetllar per un ambient preparat segur i idoni, facilitar, observar i adaptar-lo a les curiositats i capacitats de l’Infant, i la participació de l’adult en el joc només hi ha de ser quan hi és convidat.

Creiem en el joc espontani des d’una postura d’acompanyament no directiu perquè estimula als infantss a triar el seu camí, oferint la màxima llibertat a l’hora de desenvolupar les seues habilitats i competències segons els seus interessos. També perquè fomenta la seua autoestima i independència i estimula l’intercanvi social, el respecte mutu i la confiança en si mateixos.

El fet que siguen els infants els qui dissenyen i desenvolupen el joc sense interferències de l’exterior, permet que après durant el mateix quede millor fixat en el cervell, perquè la motivació i predisposició per a això són màximes. En el cas dels majors, la negociació per al disseny del joc i les normes per a la seua execució amb els seus iguals fomenta també un important desenvolupament del llenguatge i les habilitats socials de l’infant, perquè han de desplegar tots els seus recursos per a proposar, seduir, convèncer, argumentar i explicar els seus objectius als seus parells.

El joc social és l’eina mitjançant la qual l’infant desenvolupa les seves eines socials i els seus valors o principis morals. L’infant aprèn a  entendre les necessitats i desitjos dels i les seues companyes, a negociar, a resoldre diferències, a cooperar i a fer petites renúncies. Els infants aprenen a tractar-se amb respecte.

Apostem pel joc espontani des de l’acompanyament no directiu, atent i respectuós, perquè aquest matís és el que diferència a aquest projecte. Aquest acompanyament està basat en l’escolta i el respecte profund a l’infant, als seus interessos i necessitats, al seu ritme individual de desenvolupament. Es parteix de la confiança en les capacitats personals de cadascú i del respecte a la seua personalitat. Així, la relació que l’adult estableix amb l’infant és càlida, afectuosa, d’acceptació de la forma de ser, d’expressar-se, de manifestar-se, de sentir… de cadascun. La relació amb els infants té lloc amb una actitud que equilibre la distància necessària perquè ells creixin amb autonomia i la presència que els faça sentir que un adult els acompanya, els acull, no els jutja i els ajuda a recordar les normes i límits que permetran una convivència harmoniosa i relaxada.

Encara que en aquest projecte siga essencial el joc espontani, a vegades es proposa alguna activitat, en la qual els infants podran triar participar o no, segons el seu interès. Les activitats proposades poden oferir noves eines i experiències d’aprenentatge que permeten després explotar les noves habilitats adquirides i explorar nous àmbits d’interès en el seu joc espontani.