Per nosaltres la educació té com a eix fonamental acompanyar el processos de vida dels infants, a través d’enfocar la mirada en aspectes com el progrés de l’autonomia, l’acompanyament emocional, l’aprenentatge vivencial, i l’enfocament sistèmic a l’entorn educatiu.

Creiem en una educació centrada en les necessitats reals de la infància, entenent que els nens i nenes tenen una naturalesa pròpia i unes necessitats vitals que cal respectar i tenir-ne cura per tal que puguin créixer amb equilibri i benestar. Per nosaltres l’etapa dels 0 als 6,7 o 8 anys és una etapa de descobriment del món, de l’entorn més proper, on el desenvolupament dels cinc sentits hi té una importància cabdal. Així també entenem que el descobriment i coneixement del pròpi cos i el desenvolupament de la motricitat fina i groixuda són importantíssims. L’aire lliure és l’entorn perfecte per aquest descobriment  on es crea un clima de tranquilitat, amor i respecte.

Per nosaltres les necessitats de la infància que cal respectar son:

  • La necessitat de protecció i de seguretat: un ambient relaxat, amb presència d’adults disponibles física i emocionalment.
  • La necessitat d’autonomia i exploració: una relació amb l’entorn, amb els objectes i amb els altres guiada des de l’interior, segons els interessos i processos propis.
  • La necessitat d’autorregulació i de temps per interactuar amb l’entorn i els altres.
  • La necessitat de moviment lliure i de joc espontani: que és el camí que la natura ens ha atorgat per aprehendre l’entorn i crear xarxes neuronals a múltiples nivells.
  • La necessitat de pertinença i de vincles: en primer lloc amb la figura materna, l’entorn familiar més proper i més endavant amb altres grups.
  • La necessitat de ser reconegut com a legítim altre i de ser acceptat i estimat.
  • La necessitat de construir un autoconcepte positiu d’un mateix, a partir de la mirada de l’altre, en primer lloc la dels adults.
  • La necessitat d’autorealització, la possibilitat de poder desenvolupar totes les potencialitats i dimensions de la persona.
  • La necessitat d’ambients que permetin i facilitin l’autorealització, amb la presència d’estímuls i materials adequats.

Pensem que l’aprenentatge actiu, on l’activitat d’aprenentatge està centrada en l’infant, permetent que segueixi el flux natural del seu procés d’aprenentatge, en comptes d’imposar la seqüència d’ensenyament que vol l’educador, és el mes respectuós i natural. I permet aprendre en col.laboració i organitzar-se, fomentar el debat i la crítica, esponsabilitzar-se de tasques, aprendre jugant, desenvolupar la confiança, l’autonomia, i l’experiència directa, atendre a la diversitat. Entenem que l’educador/a o acompanyant assumeix el rol de mediador i orientador.

Com diu Catherine l’Ecuyer,

“Los niños nacen con asombro, con un deseo innato por conocer. ¿Y qué es lo que causa asombro? La belleza de la realidad. El cerebro humano está hecho para aprender en clave de realidad y los hechos nos indican que los niños aprenden a través de experiencias sensoriales concretas que no solamente les permiten comprender el mundo, sino también comprenderse a sí mismos. Todo lo que los niños tocan, huelen, oyen, ven y sienten deja una huella en su mente, en su alma, a través de la construcción de su memoria biográfica que pasa a formar parte de su sentido de identidad.”

doncs enriquim les experències que proposem als nostres infants!